Cal dir que l’algorisme de YouTube no em deixa de sorprendre. El darrer llibre que he llegit, i m’ha impactat força, prové d’un vídeo recomanat per YouTube, que semblava completament random i que era exactament el que necessitava llegir en aquell moment. Però això ho deixarem per un altre dia.
Ara volia parlar de força. Us sorprendrieu de la poca gimnàstica que faig i, també, us sorprendrieu de que mantingui, per exemple, la capacitat de fer 9 dominades amb tan poc entrenament. La meva experiència és tan contra intuïtiva que penso que la major part de la cultura del fitness és pura merda de bou, si em permeteu la traducció directa de l’anglès.
Dit això, avui m’ha sortit un vídeo que m’ha fet meditar força. Es tracta de la vida d’un forçut, un home amb una força espectacular, que va entrenar la seva força fent exercicis isomètrics. Vegeu el vídeo.
Havia sentit parlar dels isomètrics com a exercicis d’entrenament en casos en els que algun factor impedeix la mobilitat. Per exemple, fer esquats isomètrics quan un té mal al genoll. També n’havia sentit parlar com a mètode d’entrenament per a submarinistes (dels que passen setmanes en un submarí militar).
Però el vídeo m’ha fet pensar que hi ha molt més al darrere dels isomètrics del que sembla. Així doncs, he decidit explorar el tema. Si realment són eficaços, i no veig perquè no ho han de ser, em semblen un complement fantàstic a l’entrenament que faig ara, especialment perquè en permetran, per exemple, entrenar a l’oficina, amb camisa. A veure com va el tema.
Dit això, si els isomètrics són bons, com és que ningú en fa? Crec que és un factor psicològic. Semblen frustrants, no són vistosos i requereixen molta disciplina mental, el contrari del que vol la gent que cerca receptes miraculoses.
Investigo i us dic coses.
Només 5 línies 