The goal, as ever with Aristotle, was not merely to compile a catalogue, but to distinguish the lineaments of a cosmic order. The need to achieve this was evident. Only the law that pervaded the universe, and was equivalent to the divine nous, could truly provide a city with proper governance, ‘for to be ruled by men, whose appetites will be something feral, and whose passions- no matter how upstanding they may be – are bound to warp them, is to be ruled by wild beasts’.
Tom Holland. Dominion.
Governar-se per lleis purament humanes és governar-se per les passions. Bé van triar a Barrabàs els jueus de Jerusalem, uns segles més tard. Els legisladors han d’intentar que la seva deliberació, i la conseqüent legislació, intenti apropar-se a aquest ordre superior, la veritat. De manera semblant a com ho fan els científics, que també busquen la veritat. La democràcia pot servir, sempre que els participants en el joc democràtic siguin conscients de que hem de buscar allò que és superior i comú a tots els temps i pobles. Però això pressuposa la creença en aquest bé. Avui en dia, des de l’aparició del postmodernisme, tot és relatiu i ja no s’accepta aquesta realitat a la qual ens hauríem d’apropar. Això fa que la legislació vagi en qualsevol direcció. Tot és possible si la majoria ho vol. I per això veiem coses cada cop més extravagants. Fins on arribarà l’experiment?
Només 5 línies 