Aquest matí he escoltat a France Culture una interessant conversa sobre Wikileaks. Els convidats eren periodistes, alguns de la vella escola i d’altres de la nova escola tecnològica. La conversa ha estat molt interessant, perquè ha mostrat molt bé la divisió que hi ha entre els joves periodistes, més o menys conscients dels canvis que s’apropen, i la vella escola, que encara viu al segle XX, amb la seva visió del periodista com a garant de la democràcia i filtrador necessari que ha de tenir el monopoli de la interpretació de la informació. En el seu darrer assaig, David de Ugarte sosté que la descomposió en marxa és sobretot deguda a la resistència a la globalització que ofereixen les velles estructures, la qual impedeix que es realitzi totalment el canvi de paradigma i ens deixa en un món entre dues aigües que, simplement, es va podrint. Precisament, el debat d’avui ha il·lustrat molt bé aquesta resistència. Els vells periodistes parlaven del que està bé i del que està malament, sense adonar-se que Wikileaks és la punta de l’iceberg. En el futur, la informació sempre es filtrarà, per la simple raó que la tecnologia ho permet. Plantejar-se si està bé o no, no té molt de sentit, ja que és inevitable. És com plantejar-se si està bé o no que la gent pugui parlar per telèfon en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Les coses són així, el món ha canviat i hem d’aprendre a viure amb les noves regles, encara que el nou paradigma no ens agradi, ja que ningú no ens demanarà si ens agrada o no. Així doncs, cal adaptar-se per a intentar que el món que sorgeix sigui el més "civilitzat" possible, enlloc de deixar-ho tot en mans dels pioners, que com sempre, no solen ser els que pensen en el bé comú.
Només 5 línies
La petita conversa de cada dia
Només 5 línies 
3 respostes a “Wikileaks i el futur que ve”
A mi em sembla cada vegada més que no només els periodistes de la vella escola pensen així. De fet, la gent més jove és encara pitjor, ja que pensen de la mateixa manera però tenen encara menys escrúpols. És increible veure com es justifiquen una tras una totes les mesures totalitàries de l’UE i els estats.
Sí exacte, jo em referia als convidats al programa, però és evident que la gent esta molt immoral darrerament i la present crisi ho empitjorarà tot. El món s’està convertint en un salvi’s qui pugui on tot val.
[…] La clave ya se vio en el mismo debate mediático. Desde que se popularizaron las conexiones móviles y las cámaras digitales Internet ha sido la «gran filtración». ¿Recuerdan sin ir más lejos las fotos de Abu Ghraib? ¿La muerte de Neda a manos de un guardia de la revolución durante las manifestaciones en Teherán? El mecanismo del control social parecía revertirse y funcionar de abajo a arriba. Con millones de personas con cámaras en sus móviles y mecanismos de difusión distribuida a su alcance en la blogsfera a los medios sólo les quedaba hacerse eco, un paso por detrás de una agenda que ya no marcaban y en la que no cabían exclusivas. […]